XERRADA I DRETS LGTBI

Fa uns dies vam poder gaudir de la segona xerrada que, des de Girona Futur organitzem sobre temes que creiem que preocupen als qui vivim a la ciutat i la seva àrea urbana. El vam voler titular “LGTBI, ni una agressió més”, perquè som conscients de l’increment d’atacs que el col·lectiu ha patit darrerament. L’agressió a La Mirona de Salt és un dels que més cobertura mediàtica ha rebut. Però, com s’admet des de les diferents associacions de defensa dels drets LGTBI, l’augment de les agressions invisibilitzades és preocupant. No sempre són físiques. El llenguatge, el menysteniment, les bromes, el rebuig en els petits gestos, a la feina, a l’esport, donen un trist i preocupant sentit de quotidianitat a les agressions.

Els ponents de la xerrada van voler desgranar, cadascú des del seu punt de vista, les coincidències i les contradiccions que provoca enfrontar-se a l’agressivitat social de manera individual o formant part d’un col·lectiu. Cal proclamar la teva tendència sexual per esperar-ne la protecció dels drets inherents? Es defensa millor aquests drets en perill des d’una associació, un grup o una comunitat?

Només el sol fet de parlar-ne, és un evident símptoma de la necessitat de seguir atents en l’evolució de la societat cap a un allunyament dels models més conservadors.

Entre els ponents hi havia una mossa d’esquadra que va explicar quins són els protocols que el cos policial desplega per tal de vetllar pels drets i la seguretat del col·lectiu. Però va evidenciar, també, que cal molta pedagogia entre la societat i, també, molta valentia per part de qui pateix les agressions. Denunciar-ho és el primer pas cap a l’erradicació d’aquesta xacra.

És evident que, en aquest món canviant, el creixement dels moviments d’ultradreta i l’acceptació dels corrents feixistes, no sempre lligats a la dreta, han convertit els drets guanyats amb molt d’esforç i sacrifici, en objectiu de les seves agressions.

Ens toca als demòcrates plantar cara sense condicions a qualsevol pèrdua de valors democràtics. S’ho val el futur de la ciutat i del país.

Josep Campmajó