El dissabte 27 de gener, vam organitzar la primera xerrada de 2024. La pau del monestir de Sant Daniel ens va acollir. Un espai ideal per parlar sobre: “El català, un pont d’acollida”. La reculada que el català està patint en el nostre país, troba entre els nouvinguts un camp adobat pel conflicte i la confusió.
Què estem fent els ciutadans per facilitar que el català sigui, més aviat, un pont d’acollida i no una barrera per les persones que arriben a casa nostra i s’hi volen quedar? Què fan les institucions i les entitats gironines?
Del debat, encetat pel MHP Quim Torra, i mantingut amb tres persones que van haver d’aprendre el català com a llengua d’acollida, va ser intens i interessant. La Lina Kaial, empresària d’origen sirià, en Kim Perevalsky, artista ucraïnès que el va aprendre per amor, i la Fariha Haian, infermera que comparteix el català amb el seu idioma matern, el tamazight , van fer de la seva experiència personal un exemple de bones i de males pràctiques.
Deixeu-me que aporti algunes conclusions de les seves explicacions.
Si bé és cert que les administracions no fan prou per garantir que el català es mantingui com la llengua principal, la responsabilitat primera i final, és nostra, dels ciutadans. El president Torra en va parlar amb termes de “lleialtat lingüística”, un concepte que trobo especialment interessant, i que cal recordar.
Com van assenyalar els ponents, canviar d’idioma de seguida que algú ens interpel·la en una altra llengua, o que, per les seves faccions o origen, de seguida deixem el català, és una falta de respecte greu envers el nostre interlocutor. I una falta de respecte cap a la cultura pròpia. I darrerament a Girona passa, no només amb el castellà, sinó també amb l’anglès. El creixement d’establiments en mans de nouvinguts de terres anglòfones no ha comportat l’adaptació a la cultura i la llengua pròpies de Catalunya. Per això, un dels clams va ser demanar a les administracions locals que facin respectar la normativa lingüística en l’atenció comercial i la imatge gràfica de tots els negocis de Girona.
Mentre Catalunya no pugui decidir les seves polítiques lingüístiques amb absoluta llibertat, tenim la responsabilitat, l’obligació, de mantenir l’ús del català en totes les situacions i convertir-lo en el pont que acull a qui vulgui fer de Catalunya casa seva.