El passat 27 de gener vaig poder ser ponent de la xerrada organitzada per Girona Futur: “El català, el pont que ens uneix”. Hi vaig participar com a persona que no ha tingut el català com a la seva llengua materna, però que ara l’ha convertit en el seu idioma de convivència principal. Per això, voldria deixar aquestes reflexions, nascudes d’una dona que estima l’herència espiritual que anem acumulant amb el pas de la vida. D’una dona que té fortes arrels, plantades des de Damasc fins a Girona.
Crec en el valor de tenir fonaments. És l’únic element que podrem donar als nostres fills perquè ells o elles, a la vegada, el traspassin als seus.
I un dels fonaments més importants que tenim és el de la llengua. Valoro la llengua i el poder que dona a qualsevol persona per integrar-se i construir una nova vida en qualsevol país d’acollida, com jo fa vint-i-cinc anys, quan vaig arribar a Girona.
La llengua catalana va ser un dels meus grans reptes al principi, i vaig passar al següent nivell, no només per aprendre un idioma! També per estima i per respecte. Això em va donar l’oportunitat de conèixer encara millor el país que després es va convertir en la meva llar.
Hauríem de treballar per donar una oportunitat així d’increïble a qualsevol persona estrangera, que cregui en aquest país i vulgui afegir valor a la societat, aprenent i integrant-se per marcar la diferència. També pel que fa a la cultura catalana.
Opino que la llengua et posa el focus precís per obrir-nos a la cultura del país, permetent-nos aprendre més sobre ell, i per entendre la seva història.
Integrar més persones a la nostra cultura ens permetrà aixecar una generació sana, que no només visqui físicament aquí, sinó que també visqui la cultura i la valori. Les generacions joves han de ser conscients de la nostra cultura per poder mantenir vives les nostres arrels. I per evitar que morin amb el pas del temps i la deixadesa.