FUTUR I GIRONA

Quan l’any 2012 les revistes de viatges Frommer’s i National Geographic Traveler, identificaven la ciutat de Girona com una de les 10 millors del món per a ser visitades, la majoria vam mirar-nos-la de manera diferent. Amb el dia a dia, de vegades costa valorar objectivament el lloc on vius. Però siguem honestes: Girona és una ciutat preciosa. Situada pels romans en un punt estratègic, encara ofereix tots els atractius possibles a l’abast d’una passejada. I els darrers temps han aportat a la vida de la ciutat un munt de noves oportunitats, en l’àmbit cultural, esportiu, gastronòmic i formatiu.

Malgrat tot, les noves oportunitats venen acompanyades de molts reptes pels quals no sé si encara estem preparats. Perquè sovint, quan s’aparta els focus de les modes que enlluernen l’escena, es pot apreciar una Girona que no agrada tant. Les desigualtats socials es manifesten cada cop de manera més evident. Els serveis socials de la ciutat no saben com afrontar l’allau de persones que en són víctima. La manca d’un projecte de ciutat que aposti per una planificació a mitjà i llarg termini, resta atractiu als èxits fortuïts i temporals. Fa l’efecte de què ningú està imaginant la ciutat per als pròxims decennis. I que, per tant, només s’està improvisant contínuament. La manca de complicitat entre els barris i l’administració local, passa factura amb la pèrdua d’oportunitats de cohesió social, d’extensió de la vida cultural més enllà del centre o amb la coherència en la gestió de la mobilitat i del transport públic.

Hem de ser capaços de mirar-nos al mirall amb franquesa, i acceptar que anem escassos de planificació i massa sobrats d’orgull. L’actual crisi climàtica, com ho va ser la pandèmia de la Covid, o els episodis de desastres naturals com el Glòria, posen en evidència la necessitat de revisar amb urgència si estem o no preparant la Girona pels temps que venen.

D’aquesta necessitat neix Girona Futur. Una plataforma carregada de transversalitat i absent de compromisos amb cap partit polític o entitat. I creixerà des de dues fal·leres compartides: ciutat i país.

Mercè Garcia