Voldria compartir amb vosaltres una petita història, o potser una història petita. És el camí recorregut per una persona per trobar-se a ella mateixa. Va néixer Gemma, però mai s’hi va sentir i això va comportar haver de superar molts obstacles de diferents tipus: familiars, escolars, socials, morals i també físics. Avui, ja Daryus, els seus sentiments resten d’acord amb les seves emocions. He de dir-vos que m’estimava la Gemma i també m’estimo en Daryus. Ambdues persones són bones, respectuoses, amables, generoses, solidàries i molt més.
De petita la Gemma era més amant de la pilota de futbol que de jugar a nines. La seva forma de vestir, sempre amb desacord amb el que la mare li comprava. Primer entrebanc, el col·legi. Escolaritzada en un centre religiós, pateix la incomprensió de la seva tutora que pretén educar-la com una “nena normal” i de la que rep, fins i tot, càstig físic. A casa tampoc l’entenen. Comença a jugar a futbol amb equips infantils i a poc a poc va adonant-se de què no sent el mateix, ni es mira de la mateixa forma, a nois i a noies.
La primera persona amb la qui va sortir era un noi. Però no va funcionar. Jugant a futbol en un equip femení, estableix la primera relació amb una noia. I després una segona. Però encare, alguna cosa no acabava de funcionar dins de la Gemma.
Conec a la Gemma quan s’apunta a un gimnàs de Girona, i entra a formar part d’un grup de persones on troba cert equilibri. L’any 2021 pren la decisió de fer el pas, iniciant el tractament hormonal per tal de ser qui és avui, en Daryus. Avui està en ple procés, pendent d’una operació de les mames i sense descartar més endavant el canvi d’òrgans sexuals.
Avui el veig feliç, i els que l’estimem també ens omple. El seu camí de transformació encara no ha acabat, però ha dibuixat la direcció per on vol anar.
Penso que aquest trànsit definitiu ha estat per amor, aquell motor que mou el món.
Segurament si tots/es veiéssim aquest com un món de PERSONES, eliminant l’etiqueta de gènere, tot seria més senzill, no creieu?