Tot comença a casa. A la llar hi comença tant la bona educació, com la més dolenta. Els fonaments es construeixen des de ben petits. Les actituds masclistes, les petites i les grans accions que identifiquen la manca de respecte pels drets de les dones, s’aprenen, abans que enlloc més, a casa. La família i la manera com els nens veuen que els seus pares es tracten entre ells és clau per afavorir que quan siguin grans hagin après a tractar a les dones lluny del masclisme. Les paraules, els gestos, els comentaris, les bromes, les accions, en definitiva, el respecte i l’afecte cap a les dones, s’han d’implementar a casa perquè els nens els segueixin. Els nostres fills ens estan copiant en tots els valors. I també en aquelles coses dolentes que poden determinar qui i com seran de grans.
La primera responsabilitat recau en la família, però tot seguit en la societat. L’escola, que també ocupa gran part de l’educació de la mainada, pot inferir positivament en l’evolució dels menuts, i sembrar els bons valors i el respecte. Especialment, quan al seu voltant existeix una cultura procliu al masclisme. És quelcom que afecta, a parts iguals, a nens i a nenes. Però és vital incidir en la importància de poder formar una generació que entengui i respecti els drets de les dones. I que també respecti i admiri els símbols del feminisme i de la igualtat. Però sobretot, una generació de nens, especialment nens, que practiqui aquests valors en tot moment, davant de les nenes i quan ningú els veu. Així ens assegurem que estaran practicant el que prediquem.
El masclisme no pot trobar refugi en la cultura, en les velles creences o en la tradició. Tenim la responsabilitat i l’obligació d’il·luminar i substituir el seu rastre en el camí dels nens i de les nenes. Tenim el repte de substituir aquesta xacra per la igualtat, la diversitat i la convivència, a fi de crear una societat més sana i forta.