A la xerrada del passat 27 d’abril, que va tenir lloc en l’incomparable marc de la catedral de Girona, d’entre molts altres temes, tots ells interessants, vàrem parlar del patrimoni gironí desconegut per la ciutadania. Aquell patrimoni històric que està escampat per diferents barris de la ciutat i que massa sovint és desconegut per a una gran part dels gironins i gironines, i dels que visiten la nostra ciutat.
Així doncs, coneixem la història del Pont del Dimoni del barri de Santa Eugènia, antic municipi de Santa Eugènia de Ter? Sabem on es troben els diferents refugis antiaeris de la ciutat? Coneixem la història de les casetes del barri de Sant Narcís? Sabem on està ubicat l’obelisc de Pedret? O som coneixedors de què la ciutat de Girona té repartides diverses escultures pels seus barris?
Però malauradament, el desconeixement del patrimoni de la ciutat no és només un fenomen gironí. Ens el trobem també, a moltes altres ciutats europees o del món, com Barcelona, Florència, Roma, Buenos Aires, etc.
Que les rutes patrimonials de les grans ciutats es concentrin només en els seus nuclis antics o històrics, comporta una massificació de turistes que, inevitablement, acaben expulsant d’aquests barris als seus veïns i veïnes, provocant l’anomenada “gentrificació“, i el monocultiu turístic. La gentrificació modifica la xarxa econòmica d’una zona, afavorint aquells comerços destinats als turistes, augmentant de manera exponencial els preus habituals del barri i afectant directament els habitants autòctons de la zona.
Per tot això, no seria el moment de pensar a obrir aquestes rutes a altres parts de la ciutat? Amb aquesta mesura, per una part aconseguiríem donar a conèixer de manera global tot el patrimoni històric de la ciutat i, per una altra part, ajudaríem a aturar la gentrificació que tant de mal està causant a les grans ciutats del nostre entorn.
Conèixer i donar a conèixer el patrimoni depèn de tots nosaltres. Reflexionem-hi!!